Dematinet arribam al pati de La Misericòrdia. Les 42 paradetes de la Segona Fira del Mercat Social de Mallorca ja estan a punt, amb els seus responsables, per rebre els visitants. Aprofitant els primers moments de tranquil·litat, en Carlos Askunze aprofita per fer la volta i pegar una ullada a les distintes entitats.

No resulta difícil localitzar-lo perquè la seva estatura el fa especialment visible. Iniciam el diàleg amb una tassonet de taronjada natural de Coa Negra i un cafè de S’Altra Senalla.

Va néixer fa 47 anys i viu al Barri de San Francisco de Bilbao, està casat i sense fills. Estudià Psicologia i posteriorment un post grau en temes de Desenvolupament i Cooperació Internacional. Després s’ha anat formant en temes d’economia. Treballa com a Coordinador de REAS Euskadi, des de l’any 2005. I, des del 2007, ho compatibilitza amb la coordinació de Gizatea (L’Associació d’Empreses d’Inserció del País Basc). També està en el Comitè de Coordinació de REAS-Red de Redes i a la Comissió Executiva de FAEDEI, Federació d’Associacions Empresarials d’Empreses d’Inserció. També des de el compromís i la militància, forma part de les estructures associatives de FIARE, coordinador dels grups d’implantació territorial de la Zona Nord.

Com arribes a aquest món?

Històricament, des de què vaig estudiar la carrera, pertanyia i encara pertany a unes comunitats de base cristianes de Bilbao i sempre he tingut la inquietud del compromís social. Primer com a voluntari, una militància que mai he abandonat, però també a l’hora de trobar un espai professional que fos el més coherent amb la meva forma de pensar. D’estudiant, vaig treballar a un barri de Bilbao, el Peñascal, de mestre de soldadura amb al·lots de fracàs escolar. En acabar la carrera vaig estar treballant deu anys a Hegoa, un Institut d’Estudis sobre el Desenvolupament i Cooperació Internacional, dins la Universitat del País Basc. Llavors va sortir l’oportunitat al 2005 de reconstruir REAS en el País Basc. Les entitats que llavors la formaven, unes deu o dotze, es proposaren crear una estructura mínima per a créixer i impulsar la xarxa, i fins avui. En aquest moment a REAS Euskadi hi som setanta empreses i organitzacions.

Durant els anys noranta havien tingut un moment de creixement…

Les xarxes d’economia solidària varen néixer com a xarxes entre el 95 i el 97. A nivell estatal, el 95, a Euskadi el 96. Primer van néixer com uns petits centres que existien a les diferents comunitats, inicialment molt vinculats a temes d’inserció sociolaboral. A partir dels dos-mil és quan agafa més força i quan es comencen a visualitzar moltes alternatives que van tenint més força i que estan relacionades amb les finances ètiques, comerç just, agro-ecologia, economies col·laboratives…Coses que són ja dels darrers anys. REAS, sobre tot a partir del 2005, recull tot aquesta energia que és present dins la societat i comença a créixer arreu de l’Estat. Des d’un plantejament bastant plural, obert, però treballant amb principis alternatius al model capitalista imperant.

Quina és la realitat de REAS a nivell de l’Estat?

A Euskadi actualment la formam setanta empreses i entitats. A nivell d’Estat tenim 14 xarxes territorials, són xarxes molt diferents: unes són molt petites i altres són grans; hi ha una gran pluralitat. Aquestes catorze xarxes agrupen en total un poc més de cinc-centes empreses i entitats. Donen feina a més de 8.500 persones i, segons el darrer balanç social, en vinculen unes 25.000 que hi estan associades; bé perquè desenvolupen algun tipus de compromís a les entitats, bé perquè estan associades a projectes cooperatius (de finances ètiques, consum agro-ecològic, comercialització i consum d’energia; energia neta). Aquestes són les dades. I, a part d’aquestes 14 territorials, hi ha quatre xarxes que anomenam sectorials: AERESS (l’associació de recuperadors de l’economia social i solidària). Va néixer a la par que REAS i agrupa aquelles empreses i entitats vinculades a la recuperació de residus amb compromís social i, molt sovint, amb inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió. Aquí tenim Deixalles, una entitat pionera dins AERESS.

Aquesta sectorial agrupa entorn de cinquanta entitats. Una segona sectorial és la Coordinadora de Comerç Just. La tercera és la que anomenam Taula de Finances Ètiques: FIARE Banca Ètica, COOP 57 (cooperativa de serveis para-bancaris), Oikocredit (vinculada al crèdit o al micro crèdit vinculats a la cooperació amb el Sud), CAES (Consorci per a l’Assegurança Ètica i Solidària) amb Arç i Seryes, que és una altra corredoria d’assegurances de Madrid. I la quarta sectorial, de moment, és SOM ENERGIA. Dic “de moment” perquè han anat sorgint cooperatives locals de generació, comercialització i consum d’energies renovables; i ja han donat les primeres passes per crear una plataforma estatal. Darrere hi ha cooperatives (com GOIENER a Euskadi, però n’hi ha d’altres a Andalucia, Castilla León, València, històriques, endemés, que provenen del moviment veïnal). Aquesta és la realitat de REAS en aquest moment.

Teniu calculat què significa econòmicament a nivell d’Estat?

Les dades que tenim són les que tenen a veure amb les cinc-centes empreses i entitats que estan a les xarxes territorials. Les dades del 2015 parlaven d’un poc més de cinc-cents milions d’euros d’activitat econòmica.A això s’hi hauria d’afegir tota l’activitat econòmica que mouen les finances ètiques, que és important. Només FIARE ja està en un recull de capital i de dipòsits per damunt dels seixanta milions d’euros. Amb el COOP 57 i amb el Oikocredir podem estar entre els 80 i els 90 milions. Tant de capital social com en dipòsits; doblers que té la gent en aquestes propostes de finances ètiques. I un poc més de la mitat d’aquests fondos ja col·locats en projectes que s’estan finançant actualment i que s’han de sumar a tota l’activitat. Amb les cooperatives de comercialització i energia pot haver-hi entorn de 90.000 socis arreu de l’Estat. Sols SOM ENERGIA en té uns 25.000, a Euskadi GOIENER en té 4.500. Gent que han posat una petita quantitat de capital en aquestes cooperatives, però endemés estan pagant el rebut del llum. És important per a REAS demostrar que hi ha moviment econòmic; que realment cream economia. Som un moviment polític, evidentment, perquè cercam el canvi no sols econòmic, sinó social; però sovint tenim més discurs que pràctica. Per això és molt important que demostrem que realment es poden generar activitats econòmiques alternatives, autogestionàries, transformadores… Hem avançat moltíssim; els darrers anys hem crescut moltíssim.

Com vos ha afectat la crisi? Ha estat una travessia del desert? Ha fet replantejar coses?

Amb la crisi s’han produït experiències que són un poc contradictòries. Certament hi ha hagut problemes i algunes experiències, no moltes, han anat desapareixent. També és cert que aquesta part, que cada vegada és menor, que té a veure amb les Administracions Públiques (bé perquè rep subvencions, entitats o cooperatives que es dediquen a la intervenció social, gestió de determinats serveis socials, a l’ocupació) han vist reduïts en gran part els seus ingressos. I el problema no és que s’hagin reduït els ingressos, sinó que s’han reduït els serveis a la societat per part de les Administracions. Això ha obligat a una recol·locació: algunes han desaparegut, altres s’han fusionat… Aquesta seria la part negativa de la crisi, però, enfront d’això, han sorgit noves iniciatives. El tema de la crisi, a nivell ideològic i a nivell de sortir al carrer amb alternatives, ha estat un punt d’inflexió interessant. Ha facilitat que es pugui parlar en el carrer de la in-sostenibilitat del sistema que tenim. Avui hi ha una gran part de la nostra societat que, es digui anti-capitalista o no, s’ha adonat que vivim en un sistema que és una trampa que no permet viure dignament a la majoria de les persones; que ens estafen per tots els costats…

Ha afavorit també el sorgiment de noves propostes…

Crec que ha estat un vent a favor d’un moviment com el de l’Economia Solidària i altres moviments que treballen en alternatives econòmiques. Ha provocat que nasquessin noves iniciatives. Les iniciatives de finances ètiques i les cooperatives de consum ètic, tot el moviment de sobirania alimentària, encara que ja treballava amb anterioritat, ha fet un “boom” durant els darrers anys. Cada vegada hi ha més ciutadans que estan cansats de com funcionen les coses. I, per altre costat (i això és bastant novedós), cada vegada hi ha més propostes concretes, quotidianes, que una persona pot prendre en el seu consum de cada dia. Tu vas sumant totes aquestes coses i veus que hi ha moltes propostes que es poden introduir a la vida quotidiana. Perquè, moltes vegades, el que ens passava amb això del capitalisme, és que ens demanàvem: Com podem acabar amb tot això? S’ha d’acabar, òbviament, amb la lluita política, amb la lluita ideològica, amb un treball en valors dins la societat… però també s’ha de fer a través d’alternatives quotidianes.

No podem esperar els gran canvis del sistema, que, per altre costat mirant la història, sembla que no funcionen gaire bé com alternatives globals. La crisi ha permès que tot això emergeixi amb força; fins i tot que hi hagi molta gent jove que es plantegi que vol viure d’una altra manera. Això ha estat la part de la crisi que ha resultat interessant: ha ajudat a repensar el paper de les economies alternatives, com l’Economia Solidària dins la societat; per a poder arribar a més gent i per a poder sumar nous projectes.

Pot ser que el tema de l’Economia Solidària es redueixi a cercles més sensibilitzats, més ideologitzats, que uneixen lluita política i lluita econòmica? Com pot arribar tot això als gran reptes del moment: aturats majors de cinquanta anys, joves amb baixa qualificació laboral¸els sectors més vulnerables de la nostra societat?

D’entrada sí que vull dir que molts dels nostres projectes exigeixen una certa militància. No és còmode utilitzar serveis de banca ètica; és per a aquells que ho volen fer. O si tu vols estar dins un grup de consum, t’has d’ajuntar, has d’elegir… Sempre es requereix un cert compromís; això és cert. Però també estam veient que cada vegada arribam a més tipus de gent i també veim que moltes de les iniciatives i de les entitats que treballen dins REAS, a l’hora de plantejar-se el tema de l’ocupació, ho fan des d’una perspectiva inclusiva. És a dir: com treballar i com acostar-nos especialment als sectors més fràgils de la societat, aquells que estan expulsats del mercat de treball. Moltes entitats que treballen en l’àmbit de l’ocupació, especialment en el tema de recuperació de residus i d’altres que treballen fonamentalment amb joves. Des de moviments com REAS hauríem de fer un esforç molt més gros, però sovint ens manquen recursos, per a poder capitalitzar dins la societat, i especialment dins el sector jove, les propostes. I llevant alguns sectors juvenils, que són més inquiets i que s’apunten a un bombardeig i que estan en aquestes històries, ens costa. I amb les persones majors que estan fora del mercat laboral tenim tot un repte de com arribar-hi. I sobre tot, el que és més difícil i també el més important (el que possibilitaria els canvis), que aquestes persones es sentin subjectes de la construcció d’aquestes alternatives.

Els sis punts de la Carta Europea de l’Economia Solidària (igualtat, ocupació, medi ambient, cooperació, sense caràcter lucratiu, compromís amb l’entorn) es mantenen?

Sí, sí! Segueix essent la nostra carta de presentació. Les empreses i les entitats que decideixen entrar a les distintes xarxes de REAS ho fan d’acord amb el seu compromís amb aquests punts. Endemés, els darrers anys, hem fet una passa endavant, perquè no és fàcil auto-retratar-se, per dir-ho així. Quan tens una iniciativa d’economia solidària que és econòmica i viable però no cerca el lucre, que promou la col·laboració en lloc de la competència, que té entre les idees clau el treball en tots els sentits (no sols el productiu, sinó el compromís amb el medi ambient; els sis principis), hi ha el perill de caure en l’autocomplaença. Les empreses comercials normals també s’apropien aquestes paraules, per això nosaltres hem donat una passa més i hem construït una eina que anomenam “auditoria social”.

La Fundació Deixalles va fer molta de feina per a construir aquesta eina.

Hem elaborat una eina que té com a primera virtualitat que està feta col·lectivament i l’anam modificant d’any en any. Posa el focus en el mesurament, en l’avaluació d’indicadors que tenen a veure amb els sis principis. La lògica és molt senzilla: quin fi té la nostra presència dina la societat? Si ens hem apuntat a REAS, volem esser fidels a aquests sis principis. Per tant, el meu treball els haurà de tenir en compte, hauré de revisar si hi són presents.

Com manejau el tema de la igualtat? No sols igualtat de gènere, sinó també la participació, el lideratge, tant dins les empreses i entitats, com dins les xarxes.

El tema de la igualtat l’unim a la paraula equitat, cercar la igualtat entre les persones respectant i partint de les pròpies diferències, o dels fets diferencials que tenen aquestes persones. Aquí hi juguen molts elements. Un element té a veure amb si totes les persones que participen en una iniciativa, independentment de la posició que ocupen i les capacitats, cooperen activament en el desenvolupament. Pel que jo conec, hi ha un nivell de participació molt alt dins les entitats. De fet, cada vegada més, els projectes que tenim són cooperatius. Fins i tot moltes entitats que naixeren com associacions , com a fundacions (que no vol dir que no fossin participatives), han donat una passa cap a fórmules de tipus cooperatiu; que, d’alguna forma, t’exigeix uns espais de participació total i presa de decisions col·lectives. Això hi és molt present, però també és molt difícil. És difícil perquè som persones que estam imbuïdes pel propi sistema en el que vivim. El gran triomf del capitalisme no és que hagi fet que funcioni bé el sistema; el sistema funciona malament, crea desigualtat, crea morts (parl des del punt de vista d’eficàcia del sistema), funciona fatal. Però, el que ha funcionat estupendament és que ens ha guanyat la bandera de la cultura. Ens ha ficat dins la societat la idea del creixement, del lucre, de la multiplicació. I ara, amb motiu de la crisi, la por a perdre el que tenim. Això és fatal per a la psicologia i pel sentit humà de les persones. Ens han educat així i ho duim dedins. Molt sovint no sabem participar, no deixam participar; ens costa molt crear espais de participació, però crec que hem avançat molt durant els darrers anys. La gent jove que ha anat arribant té un esperit molt més cooperatiu; s’uneix a aquests tipus d’iniciatives. És dificultós, però anam avançant.

I en igualtat de gènere?

Aquí sí que crec que hem avançat moltíssim. Hi ha dos aspectes. Per un costat el que podríem anomenar rearmament ideològic. Dins l’àmbit de l’Economia Solidària, que no deixa d’esser un espai un poc difús, que té més a veure amb la pràctica que amb la teoria o continguts, en rearmament ideològic ens hem trobat amb l’economia feminista; amb el moviment feminista. I hem incorporat el paradigma de la sostenibilitat de la vida, que a mi em sembla un tema radical, potser el més radical d’aquest moment: Passar a una economia que posi en el centre la sostenibilitat i la reproducció de la vida. Les persones som dependents i interdependents; per tant hem de tenir en compte la cura dels uns pels altres; com ens organitzam per a poder viure dignament; i, per suposat, la sostenibilitat mediambiental, que sembla que estam cecs en el tema de la crisi ecològica.Col·locar tot això en el cor de la construcció d’alternatives, és central. Aquí el moviment feminista i les anàlisis de l’economia feminista fan unes aportacions importantíssimes, igual que l’economia ecològica.

L’Economia Solidària sap recollir tot això. I, de fet, a moltes de les xarxes de REAS hi tenim grups, comissions de feina, que treballen aquesta relació entre economia feminista i economia solidària. I, clar, si et fiques aquí obris el meló i dius: això ja no és sols un problema ideològic, del capitalisme; és un problema que també hi és a les nostres organitzacions, a les nostres estructures empresarials (moltes són de tipus patriarcal, no sols perquè les dirigeixin els homes, sinó per la forma de treballar i d’organitzar les relacions entre les persones, els horaris…). També estam treballant intensament el com incorporar aquesta perspectiva, no sols a la ideologia i els continguts de l’economia solidària, sinó també als indicadors que tenen a veure amb la vida quotidiana de les nostres empreses i organitzacions. Queda moltíssim per fer, però també, com en el tema de la participació, estam donant passes molt importants.

Què haurien de fer les Administracions Públiques per a recolzar experiències com la de REAS?

Com a moviment, és important anar sembrant dins la societat aquests valors i aquesta manera de fer economia. Tenim tres grans estratègies. Una és la generació d’aquestes iniciatives econòmiques autogestionàries. És important que generem més empreses, més activitat econòmica. Segon, que treballem tot l’àmbit de la investigació, la reivindicació, l’aliança amb altres moviments. El canvi serà possible amb el concurs de moltes “formiguetes” i de moltes xarxes que es vagin enganxant. I, en tercer lloc, parlam del paper que puguin tenir les Administracions Públiques. Ho feim especialment referint-nos a les institucions públiques locals, perquè són les que tenen a veure amb la proximitat a les persones de les que depenen molts dels serveis bàsics que garanteixen el benestar de les persones. I també són les més permeables a les transformacions. La pròpia institució pot esser agent d’economia solidària; incorporant valors de l’economia solidària a la pròpia institució: fent pressuposts participatius, fent auditories econòmiques (basta veure el que ha passat), també auditories socials.

La pròpia institució té una eina important, la compra pública socialment responsable, és importantíssim. Aquestes institucions poden utilitzar els serveis financers ètics, això ja està passant, ho estan fent molts d’ajuntaments del canvi. Apuntar-se a cooperatives d’energia i crear xarxes amb altres ajuntaments…Llavors hi ha altres elements que poden servir per a promocionar aquest tipus d’economia: normatives, donar suport a petits projectes empresarials, afavorir els comerços de proximitat. Sovint, les institucions locals són les responsables dels menjadors socials, dels centres educatius i de les residències de tercera edat. Nosaltres defensam que determinats serveis, la gestió dels quals és de responsabilitat pública, es des-mercantilitzin i es facin amb responsabilitat social. Bé amb gestió directa, bé a través d’entitats l’objectiu de les quals no sigui el lucre i aportin un valor afegit, sigui perquè són d’economia social i solidària, o perquè integren persones que estan en situació d’exclusió. Hi ha un munt de coses que poden fer les institucions públiques!

Avui estam de ple dins la Fira del Mercat Social. Quines experiències hi ha arreu de l’Estat i com es valoren?

Dins aquest procés de creixement i de rearmament del que estàvem parlant, el Mercat Social sorgeix com la proposta més ambiciosa, encara que estiguem donant les primeres passes. En el sentit de què ja comença a haver-hi una oferta important de serveis i de productes d’economia solidària. També comença a haver-hi una demanda de consumidors i consumidores crítics i responsables. Hem de crear un espai que produeixi la inter-cooperació suficient entre tots els que produeixen béns i serveis, i també els que consumeixen. Perquè el col·lectiu i el que es fa en forma d’inter-cooperació té moltes més possibilitats d’èxit i d’esser efectiu. El Mercat Social neix amb aquesta idea: Com articulam tot això que estam dient amb les idees? I, també, com articulam totes aquestes realitats i iniciatives econòmiques que tenim en un espai que es visualitzi?

Que es vegi que estàs presentant una alternativa real, no sols de valors, sinó també de consum real. Com treballam la sensibilització de la societat. Les fires són un element important; no l’únic, però si el primer perquè es el que et llança a que et vegin en el carrer. Aquestes fires ja s’estan fent cada any a Catalunya, Madrid, Euskadi, Navarra, A Mallorca ja és la segona. A Andalusia han començat enguany. En general són experiències bastant exitoses. També en el sentit de treballar les interconnexions entre tots els que participen a la fira; això també és molt important. A vegades volem canviar dins la societat el que encara no hem generat entre nosaltres. Les fires serveixen per a això i també per mostrar a la societat quines alternatives existeixen.

Té relació REAS amb la EAPN (la Xarxa contra la Pobresa)?

A nivell estatal no n’hi ha, però és que la nostra xarxa a nivell estatal té molts pocs recursos i funcionam a un nivell molt confederal. Però hi ha xarxes a cada territori que sí que estan connectades. Per exemple, a Euskadi estam tots molt interconnectats amb totes les xarxes que hi ha. També tenim xarxes d’inclusió social, i la formam totes les xarxes que compartim el mateix sentit de la inclusió tant en l’entorn proper com en l’internacional. Procuram treballar les polítiques socials de forma conjunta.

Què aporta REAS Balears a nivell estatal?

REAS Balears empre ha tengut un compromís molt important amb la construcció de REAS, xarxa de xarxes. Alguns centres, com la Fundació Deixalles, són pioners dins el marc de l’economia solidària. Participa a l’Assemblea, que és el primer espai que tenim, i, després, una persona de Deixalles participa en el Consell Confederal , que ja és més reduït, i també participen en la Coordinació Executiva, que està formada per tres persones i una d’elles és de REAS Balears.

Per tant, el compromís de Balears amb REAS ha estat molt important, fins i tot en els moments de feblesa, com el que ha travessat fa poc (a causa del buit de les Administracions). És important el paper de les Administracions, no sols donant suport a cada una de les entitats, sinó també el mateix a les xarxes d’aquest estil. Això significa que l’Administració Local entengui que això és un bé a preservar, igual que hi ha altres xarxes d’ajuda mútua. Són béns socials que s’han de preservar. A Euskadi existeix una tradició i tots els partits consideren que ens han d’ajudar, això és molt important per a poder tirar endavant projectes.

Encara que REAS Balears no ha tengut aquest suport, està plenament integrada en la xarxa i empenyen un munt de projectes (FIARE, projectes agro-ecològics, potenciar trobades entre distints col·lectius, l’Associació Mercat Social…).

Moltes gràcies, Carlos. Que puguis seguir celebrant molts d’anys amb nosaltres que una altra manera d’entendre les relacions socials, comercials, econòmiques, productives, és possible.