Economía Solidaria

El Plan barcelonés de Impulso a la ESS, previsto para agosto

Després de dues planificacions estratègiques en els mandats municipals, pel mandat 2023-2027 la Direcció de Serveis d’Economia Social i Solidària i Alimentació Sostenible promou la redacció i aprovació d’un Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2024-2027. Així s’està treballant en la seva definició i aprovació, amb la previsió de poder ser aprovat abans d’agost de 2024.

26 mayo 2024
Barcelona

Buscador de noticias

  • Filtra por temática

  • Filtra por etiqueta (Ctrl+clic)

  • Filtra por tipo de contenido

  • Filtra por tipo de recurso

  • Orden de los resultados

S’està treballant en la seva definició i aprovació, no obstant ja hi ha previsions que seran definitives. Després de dues planificacions estratègiques en els mandats municipals (Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària –PIESS- 2016-2019Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària –PIESS- 2021-2023) pel mandat 2023-2027 la Direcció de Serveis d’Economia Social i Solidària i Alimentació Sostenible promou la redacció i aprovació d’un Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2024-2027. Així s’està treballant en la seva definició i aprovació, amb la previsió de poder ser aprovat abans d’agost de 2024.

Aquest segueix i adapta el full de ruta marcat per l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030 (Estratègia #ESSBCN2030), identificant, prioritzant i aterrant les accions de major impacte a la política pública municipal. El document de treball facilitarà la implementació, en l’àmbit municipal, de l’Estratègia, i adaptarà el procés participatiu entre l’Ajuntament de Barcelona i l’àmbit de l’ESS de la ciutat.

El Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2024 – 2027 (PIESS 2024-2027) és una iniciativa municipal que té com a principal objectiu promoure una economia al servei del benestar dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona mitjançant l’impuls, l’enfortiment i la difusió de l’Economia Social i Solidària (ESS).

Marc

Aquest tercer PIESS ha sigut elaborat en un context socioeconòmic de crisi climàtica i desigualtat social, tant a escala global com local, el qual genera uns impactes negatius que repercuteixen majoritàriament en la població més vulnerable. D’altra banda, durant aquests darrers anys, l’ecosistema de l’ESS i les polítiques públiques d’impuls d’aquest model socioeconòmic han experimentat un creixement, i s’ha consolidat la cocreació de polítiques públiques d’ESS que posen la vida de les persones i la cura del medi ambient al centre.

El Pla d’Impuls d’ESS 2024-2027 suposa una nova etapa de continuïtat en matèria de polítiques públiques d’ESS impulsades per l’Ajuntament de Barcelona des de fa vuit anys a través del PIESS 2016-2019 i el PIESS 2021-2023. També cal destacar la implantació de l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030 (d’ara endavant, Estratègia de l’#ESSBCN2030), un full de ruta compartit per l’extensió de l’ESS a la ciutat, un espai de cocreació de polítiques públiques d’ESS i d’impuls de projectes de les organitzacions de l’ESS que porta tres anys de recorregut i que treballa per desenvolupar els 10 projectes de ciutat prioritzats a l’Estratègia.

El PIESS 2024-2027 s’emmarca en el Pla d’Actuació Municipal 2023-2027 i el Barcelona Green Deal que recull el desenvolupament de l’ESS com a àmbit estratègic i contribueix al desenvolupament dels objectius de l’Agenda Barcelona 2030.

Síntesi

El PIESS 2024-2027 parteix d’una visió compartida que es tradueix en 3 objectius estratègics:

  1. Promoure una major resiliència i un increment d’escala de l’ESS a través de diversos models
  2. Afavorir l’accés a l’ESS per part de tota la població
  3. Fomentar la transversalitat i la referència de l’ESS en les polítiques públiques

La visió compartida considera que, en el període 2024 – 2027, des de l’Ajuntament de Barcelona volem contribuir a una Economia Social i Solidària:

  • Més forta i articulada
  • Més accessible, atractiva i reconeguda

i, per fer-ho, volem impulsar unes polítiques públiques més coproduïdes, transversals i referents.

Els tres objectius estratègics es descriuen mitjançant uns conceptes:

  1. Promoure una major resiliència i un increment d’escala de l’ESS a través de diversos models

Per poder fomentar l’increment d’escala de l’ESS cal oferir programes de formació i acompanyament per tal d’impulsar l’enfortiment i una major resiliència de les empreses d’ESS, la creació de noves organitzacions i el creixement de les organitzacions existents mitjançant diversos models de creixement.

Una de les vies d’enfortiment i creixement és la intercooperació d’entitats sectorialment, territorial o per l’impuls de projectes col·lectius a través de l’articulació i l’enxarxament de l’ESS.

La digitalització de l’ESS és un dels grans reptes de l’àmbit que pot incidir en la seva resiliència i el seu increment d’escala, tant pel que fa a digitalització de les entitats de l’ESS incorporant les tecnologies al servei dels reptes de gestió i activitat de les organitzacions; com d’impuls de projectes d’ESS amb models de negoci basats en una plataforma digital, i de les entitats de l’ESS que es dediquen a l’àmbit de la digitalització i la tecnologia. D’altra banda, l’ESS pot jugar un paper en la digitalització a través de l’exploració de vies que permetin enfortir els valors de l’ESS en aquest sector, així com preparar-se per afrontar la nova revolució que podria causar la intel·ligència artificial en els pròxims anys, tot respectant al màxim els principis de l’ESS.

L’atracció i la retenció de talent és un altre repte clau per a la resiliència i creixement de l’ESS. Per això, és imprescindible impulsar mesures que proporcionin solucions per a l’atracció i retenció de talent de les organitzacions i entitats de l’àmbit, sobretot de determinats perfils tècnics difícils de captar. En aquest sentit, cal visibilitzar l’ESS com a àmbit d’ocupació de qualitat i incidir en la millora de les condicions laborals.

Finalment, aquesta resiliència i increment d’escala ha de ser promogut mitjançant l’impuls de vies de finançament d’iniciatives i projectes de l’ESS a través d’ajuts i subvencions, així com la facilitació de l’accés al crèdit i a altres fonts de finançament alternatiu que ofereixen les entitats de finances ètiques i cooperatives. Alhora, aquesta col·laboració amb les finances ètiques i cooperatives ha de permetre fer créixer l’impacte del sector de les finances ètiques i solidàries a Barcelona.

  1. Afavorir l’accés a l’ESS per part de tota la població

Sovint, l’ESS és desconeguda o percebuda com poc accessible per part de la població general. Per això, cal posar esforços en visibilitzar l’ESS mitjançant un relat compartit i entenedor que s’adreci a tots els actors de la societat des de diferents vessants (educació, món laboral, consum conscient, projectes cooperatius, etc.). Aquest accés a l’ESS per part de la població ha d’ajudar a generar demanda per enfortir projectes de l’ESS i contribuir a una ciutadania més coneixedora i sensibilitzada.

L’ESS es pot difondre tant en l’educació formal mitjançant sessions informatives i activitats vivencials per a conèixer l’ESS, com en l’educació informal a través de la implementació d’iniciatives d’aprenentatge i servei a l’ESS des dels espais de lleure.

Una altra manera de visibilitzar l’ESS és fer-ne difusió com a opció laboral de qualitat, posant èmfasi en els seus valors, per donar-la a conèixer als alumnes d’universitats i de cicles formatius, així com a tota la població laboralment activa.

La ciutadania també pot accedir a l’ESS a través de la implementació de mesures que promocionin el consum conscient i el mercat social com a opció de compra de béns i contractació de serveis més sostenible tant en l’àmbit social com ambiental.

També cal ajudar a donar suport i visibilitzar els projectes de cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús i de comunitats energètiques que proporcionen una alternativa inclusiva, social i comunitària a la crisi d’habitatge i a la crisi climàtica, respectivament.

Finalment, aquesta visibilització i implementació de l’ESS s’ha de desplegar a través de l’arrelament de l’ESS als barris i districtes de la ciutat, així com impulsant mesures perquè els col·lectius en situació de vulnerabilitat tinguin accés a totes aquestes solucions que proporciona l’ESS.

  1. Fomentar la transversalitat i la referència de l’ESS en les polítiques públiques

Per tal de fomentar la transversalitat de les polítiques públiques, cal potenciar els mecanismes de coproducció entre l’Ajuntament de Barcelona i l’àmbit de l’ESS, principalment, aprofundint en els grups de treball i projectes compartits que s’impulsen des de l’Estratègia de l’#ESSBCN2030 i, en aquest marc, poder generar espais de coproducció pel desenvolupament d’accions del PIESS 2024-2027.

Així mateix, cal organitzar-se de manera transversal dins l’Ajuntament de Barcelona i coordinar-se amb altres administracions públiques per tal de poder impulsar, facilitar i promoure la participació de l’àmbit de l’ESS en el desenvolupament de polítiques públiques que contribueixin a donar resposta als reptes econòmics, culturals, socials i ecològics de la ciutat,.

D’altra banda, també cal impulsar mesures per a la Contractació i Compra Pública Responsable entre els diferents àmbits de l’Ajuntament de Barcelona i les empreses que es presentin a licitacions públiques per tal de conscienciar i fer difusió sobre les alternatives de consum conscient que ofereix l’ESS, així com potenciar la participació de l’ESS en la gestió i desenvolupament de serveis públics vinculats a diferents polítiques públiques.

Finalment, s’han d’implementar polítiques innovadores que puguin servir de referència per altres administracions públiques en l’àmbit català, estatal i internacional en matèria d’impuls de polítiques públiques d’ESS cocreades amb l’àmbit a través d’espais com l’Estratègia de l’#ESSBCN2030, així com ser tractores del desenvolupament de polítiques públiques d’impuls de l’ESS a diferents nivells i territoris.

Artículos Relacionados

----