Ya está disponible la última edición del Informe de Mercado Social que analiza los resultados de las 181 organizaciones que realizaron el Balance Social en 2018, con datos correspondientes al ejercicio 2017. Se añaden los datos de 301 organizaciones incorporadas al Pam a Pam de junio de 2017 a junio de 2018. 

Con los resultados obtenidos en la seria histórica de los últimos seis años, se revela que una organización de Economía Social y Solidaria tiene en Catalunya una media de 870 personas en su base social, da trabajo a 23 personas y factura 800.000 euros anuales. La extrapolación de estos datos a la XES supone que, en total, hay más de 194.000 personas implicadas en su red, 6.100 trabajadoras para generar 213 millones de euros al año.

Más datos en el texto original de la noticia (en catalán) y en el propio informe recogido en adjunto.

======================================================

Ja tenim a punt la darrer edició de l’Informe de Mercat Social que analitza 181 organitzacions que han fet el Balanç Social durant el 2018, un 25% més que en la campanya de l’any anterior, i afegeix dades de 301 organitzacions incorporades al Pam a Pam de juny de 2017 a juny de 2018. Si ens mirem les formes jurídiques de les 181 organitzacions que han tingut valoració positiva el gruix el conformen les cooperatives i les associacions, que representen gairebé el 80 %. En l’anàlisi de formes jurídiques, observem com la que més a crescut res-pecte a l’any anterior són les fundacions, amb un increment del 137,5 %, seguit de les mercantils, amb el 35,7 % de creixement.

A partir de les mitjanes obtingudes de la sèrie històrica dels darrers sis anys, podem saber que una organització de l’ESS té, de mitjana, una base social de 870 persones, dona feina a 23 persones i té una facturació de 800.000 euros anuals. Si extrapolem el perfil mitjà de les organitzacions sòcies de la XES, obtenim que, entre totes, impliquen prop de 194.033 persones, donen feina a 6.100 treballadors i treballadores i generen 213 milions d’euros d’ingressos a l’any.

Si ens enfoquem en els criteris de funcionament, podem assegurar, sense cap mena de dubte, que les empreses i entitats l’ESS fonamenten la seva activitat en criteris ètics i tenen un impacte transformador positiu sobre el territori i l’entorn on s’ubiquen. Precisament una de les novetats d’enguany ha estat la incorporació dels nous indicadors d’interculturalitat, política del lucre, proximitat, cures i compensacions. El balanç social bàsic ha passat a tenir 47 preguntes que generen 54 indicadors i el complet, 91 preguntes que generen 101 indicadors. A més a més, aquest any s’ha fet un esforç per millorar el procés d’avaluació, definint unes notes de tall orangs per establir què entra i què no entra a la definició d’ESS.

Aquí us deixem algunes de les conclusions en relació a les mostres recollides:

• Únicament el 68 % de contractes són a jornada completa, encara que confirmant l’esperit redistributiu de l’ESS, la forquilla salarial majoritària se situa entre 1 i 2,5. Tot i així, esdetecten alts graus de precarietat, sigui en sous baixos o llarga durada de les jornades en inicia- tives de menys de tres anys de constitució.
• Observant les organitzacions de més de 50 persones treballadores veiem com els increments de plantilla no van acompanyats d’un increment de les diferències, sinó que s’arriba a un sostre màxim d’aproximadament 1 a 3. Exemples com aquest demostren que es pot tenir estructures grans ambcàrrecs amb molta responsabilitat sense que això justifiqui diferències molt grans en l’àmbit intern.
• La democràcia és un dels valors puntals a l’ESS i la majoria d’iniciatives mostren interès a millorarels mecanismes de presa de decisions. Els resultats mostren una tendència de les organitzacions a diferenciar els espais de coordinació o operatius d’aquells de decisions estratègiques, i a cercar mètodes per fer accessible la informació.
• Existeix un alt índex de transparència interna a les organitzacions, és a dir, que els membrestenen accés a les actes, a la situació econòmica i als salaris –el 83 % de les entitats fan públicsels salaris internament–.
• No ens podem conformar amb la paritat de gènere a les organitzacions i hem d’avançar cap a pràc-tiques transformadores que avancin cap a la igualtat real: revaloració de les tasques de cura, cons- ciència de les dinàmiques de poder i de participació, distribució de les tasques representatives…
• Tot i reconèixer que existeix sensibilitat ambiental en l’ESS, la no evolució dels resultats respectad’anys anterior mostra que no s’estan produint avenços en les pràctiques en els darrers anys. En positiu, cal destacar pràctiques en reutilització de mobiliari i materials en moltes iniciatives.
• Per primer cop, el balanç social ha introduït indicadors relacionats amb la interculturalitat i les dades ens diuen que hem de treballar urgentment per fer de l’ESS un espai inclusiu que superi les exclusions i discriminacions que es donen en el sistema capitalista i que aconsegueixi revertir les desigualtats que es donen en l’actual mercat de treball.
• Veiem un decreixement de les compres a proveïdors de l’ESS (15 % de les compres totals, un 7 % menys que l’any anterior). Tot i la davallada, observem que el valor d’enguany s’iguala amb les xifres dels anys anteriors –sense tenir en compte la de 2016–.
• Únicament el 8,8 % de les organitzacions no intercoopera,mentre que les altres ho fan compartint projectes, coneixement, local i gestió. D’altra banda, detectem una aposta clara de l’ESS pel consum de proximitat i la potenciació dels circuits curts, tant en el consum com en l’oferta.
• L’aposta per l’ús de programari lliure o la producció de coneixement en codi obert són pràctiques encarapoc esteses en el moviment de l’ESS (el 48 % de les organitzacions no fa ús del programari lliure)