Les propostes de l’Economia Solidària fan front al desenvolupament d’una economia capitalista, finançaritzada i allunyada de l’economia real, centrada en el creixement il·limitat de la producció i el consum al marge dels seus efectes socials i ambientals. El seu únic objectiu és el lucre i la maximització de beneficis, el que produeix precarietat, pobresa i desigualtat insostenibles. Es tracta d’un sistema no només econòmic, sinó sociopolític i cultural, basant en relacions de desigualtat i exclusió per motius de gènere, orientació i identitat sexual, edat o origen.

L’Economia Solidària és una visió i una pràctica que, dins de l’Economia Social, col·loca els processos de sosteniment de la vida al centre de l’activitat socioeconòmica, situant les persones, comunitats i entorn ambiental per sobre del capital i de la seva acumulació. Aquest model promou i desenvolupa iniciatives alternatives en totes les esferes del cicle econòmic (finançament, producció, comercialització i consum) des de valors relacionats, entre d’altres, amb la cooperació, la reciprocitat, l’autogestió i la solidaritat. Tot això des d’una perspectiva transformadora que persegueix construir economies més comunitàries, democràtiques, equitatives, inclusives i sostenibles. Economies, en definitiva, feministes, ecològiques i solidàries.

En aquest context, reivindiquem la transició cap a nous models en què els sis principis que presentem possibiliten la generació d’iniciatives, espais i xarxes econòmicament i socialment transformadores.

L’equitat incorpora la justícia i la diversitat a l’objectiu d’igualtat. Suposa reconèixer la igualtat d’oportunitats, condicions i tracte, a la vegada que establir un repartiment just d’obligacions, recursos i responsabilitats sota els principis d’universalitat i singularitat.

Molt més  que un treball o una ocupació, el treball és tota activitat humana que fa possible la vida, reconeixent així els treballs en plural, productius i reproductius, professionals i voluntaris, remunerats i gratuïts. En base a la nostra interdependència i ecodependència, entenem com a bàsics per a la nostra supervivència els treballs de cures entre les persones, comunitats i amb el planeta, situant-los com a prioritaris per a l’organització social.

Reconeixem la natura com a subjecte de drets, col·locant els éssers vius i a la reproducció de la vida en el centre de tot procés social i econòmic. La sostenibilitat ecològic és, en base a l’ecodependència de tota activitat humana, un principi central del compromís amb la sostenibilitat de la vida i de la necessitat d’assegurar la supervivència de tots els éssers vius dintre dels límits biofísics dels planeta.

La cooperació és un element central per a la construcció de relacions econòmiques col·laboratives, democràtiques i transparents, una proposta d’autoorganització, basada en el suport mutu i la solidaritat, dirigida a la satisfacció de necessitats i l’èxit del bé comú.

Entenem la riquesa com el conjunt d’elements materials, socials, culturals i naturals que determinen la capacitat d’una comunitat per atendre les necessitats dels seus integrants en el curt, mitjà i llarg termini. Així, la seva justa generació, distribució i conservació es converteix en una estratègia col·lectiva necessària per a la reproducció i la sostenibilitat de la vida. Això implica resignificar l’ús i el valor dels diners com a un instrument per a una economia real de base comunitària que ens permeti construir societats equitatives, inclusives i autònomes.

El compromís amb l’entorn suposa col·laborar i articular-se amb la resta dels agents que conformen el teixit socioeconòmic. Implica la promoció i l’impuls de models de producció, distribució i consum centrats en el territori, des d’on construir propostes comunitàries de millora i una agenda de transformació ecosocial que transiti d’allò local a allò global.